GAME OVER... INSERT COIN

Benvolgudes i benvolguts,

Com ja sabeu l’Ampa de l’Escola Aqua Alba es troba en plena renovació de la seva Junta Directiva. Aquest proper dimarts un grup de mares emprenedores prendran el relleu de la Junta que ha estat gestionant l’Ampa durant els darrers tres cursos i que he presidit al costat d’un grup de mares i pares també força emprenedors.

Parlant amb la nova Junta que entra llegeixo els dubtes i les pors als seus ulls i els sento en les seves paraules. Els mateixos dubtes i pors que teníem nosaltres quan vam iniciar el nostre mandat: Ho farem bé? Què dirà la gent? Com treballarem amb l’escola? I amb l’Ajuntament? Aconseguirem la implicació de la resta de pares i mares de l’Ampa? Sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies? ...?  Sens dubte les mateixes incògnites i és que la feina que hi ha per davant és molta i complexa: gestió de casals, de festes, de llibres, de menjador, d’extraescolars, pla català de l’esport, consell escolar, tresoreria, secretaria... Una feina ingent que posada tota de cop davant els teus ulls sembla una muntanya inabastable però que, com amb les muntanyes, s’acaba fent cim posant un peu davant de l’altre, poc a poc però amb il·lusió.

Aquesta és la segona cosa que llegeixo a les cares d’aquesta Junta encara per estrenar: il·lusió. També nosaltres la teníem l’estiu de 2010 quan anàvem dissenyant aquella aleshores nova Junta. Si aquesta il·lusió, i no en dubto, és tal com diu el diccionari l'alegria i entusiasme que s'experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable, això suposa una oxigenació de la sang, una entrada d’aire fresc a les habitacions. Una renovació d’idees i suggeriments, d’esperances i impulsos. Saba nova.

He arribat al final d’una etapa. Game over. Si miro enrere veig el camí que m’havia imaginat en començar a caminar i allà on he arribat: aturades, desviacions, abandonaments, marxa enrere, encerts, incorporacions, fites, equivocacions,... Tota una experiència al capdavant d’un equip de gent molt plural que he focalitzat en aconseguir el millor per a la totalitat dels nostres nens i nenes, fugint del particularisme. Miro enrere i veig que hi ha molta gent a qui he de donar gràcies per haver-me acompanyat al llarg d’aquest temps: de la Junta, de l’escola, de l’Ajuntament però sobretot de la pròpia Ampa, vosaltres.

Giro el cap i miro endavant. Hi veig la nova Junta. La que ve carregada d’il·lusió i d’empenta. A les mares que la conduiran les hi desitjo la millor de les sorts per dur a terme aquest projecte il·lusionant superant totes les dificultats que trobaran per davant. Que quan d’aquí a tres anys facin una mirada enrere puguin veure amb satisfacció tota la feina que han realitzat i puguin agrair a tots els pares i mares de l’Ampa, a l’Escola i a l’Ajuntament, la col·laboració que es mereixen.

Tots ho sabem però fins que no ens hi fiquem de ple no en som conscients. L’Ampa som totes i tots! La Junta no deixa de ser un òrgan gestor en el qual dipositem la confiança perquè ens ajudi a gestionar els recursos de la manera més apropiada en benefici dels nostres fills i filles. Però la feina, ja ho deia, és enorme. I les mans, totes, hi són necessàries.

Game over. Saba nova, aire fresc, nova partida?... insert coin.

Ignasi